18 de febrer: Dia internacional de la síndrome d’Asperger

Estàndard

Avui dia 18 de febrer és el dia internacional de la síndrome d’Asperger, per aquest motiu faig la meva aportació particular explicant molt breument aquest síndrome.

La síndrome d’Asperger és un trastorn del neurodesenvolupament. Les característiques principals d’aquest síndrome estan relacionades amb els comportaments socials, és a dir, el que fa referència a la qualitat de les relacions socials, com serien dificultats per entendre els comportaments no verbals utilitzats durant la interacció social (mirar als ulls, somriure social, expressions facials, etc.), dificultats per relacionar-se amb els iguals, dificultats en el reconeixement socio-emocional i amb alguns comportaments inadequats com rutines o interessos restringits.

A continuació, podeu veure un petit video Hugo, un amigo con Asperger, que parla sobre algunes de les característiques del síndrome d’Asperger. Pot ser molt útil per treballar-ho en escoles ja que fa una pinzellada de les característiques més comuns d’aquest síndrome.

Hugo, un amigo con Asperger

iSEQÜÈNCIES, una aplicació d’ajuda pels nens amb autisme

Estàndard

Avui he descobert que hi ha una aplicació molt interessant per iPad que es diu iSEQÜÈNCIES que ajuda al desenvolupament de nens i nenes amb autisme.

Aquesta aplicació treballa quatre àrees en què els nens amb autisme hi tenen dificultats en el seu dia a dia, com són els hàbits d’autonomia (rentar-se les mans, les dents, la cara, vestir-se…), els esdeveniments o activitats socials (anar al cinema, a la platja…), situacions quotidianes (anar al metge, a comprar…) i les emocions (por, alegria, tristesa, sorpresa…) mitjançant una sèrie d’activitats lúdiques que poden ser molt motivadores pels nens.

Algunes de les activitats de l’aplicació són col·locar seqüències en què el nen ha d’ordenar unes tres o quatre imatges per tal de formar una seqüència coherent en el temps, o el treball de les emocions davant d’una situació, escollir com se sentirà el protagonista, aquí teniu un exemple:

Image

Crec que totes aquestes ajudes són molt bones alhora d’ensenyar als nens amb autisme però també serveix per altres nens amb necessitats educatives especials i fins i tot per treballar amb un nen que no tingui dificultats en el seu desenvolupament. És molt interessant, si podeu consulteu l’aplicació!

El diari personal com a eina per fomentar l’expressió de les emocions

Estàndard

El diari personal és una llibreta, una sèrie de papers posats dins una caixa, dins una carpeta o el més comercial que coneixem que és una llibreta tancada amb un candau on escriure-hi tots els nostres secrets, les angoixes, les pors, les alegries… i infinitats de coses.

El diari personal pot ser un bon recurs per tal de fomentar l’expressió de les emocions en els nens a partir d’una pregunta ben senzilla: QUÈ ENS HA PASSAT AVUI? Què desitgem escriure? Pot ser una “cosa bona o una cosa dolenta”. Amb això aconseguim alguna cosa? Doncs si, sovint l’escriptura és una eina molt valuosa per tal d’expressar-nos i ajudar-nos en un procés reflexiu a l’hora d’avaluar les situacions, ja siguin bones o dolentes.

S’ha de deixar clar que els nens poden escriure el que volen, no hem de fer que escriguin necessàriament una cosa bona, també pot ser un recurs per explicar alguna cosa que els preocupa, que no els ha agradat… En cas que sigui un “fet dolent”, el nen després d’escriure-la potser veurà que no n’hi havia per tant i que possiblement tot té una solució o això formarà part del procés de raonament per intentar buscar la solució. Després d’escriure-ho podem dir-los si ens ho volen llegir, però mai obligar a què ens ho llegeixin. Si el nen o la nena accepta a fer-nos participar i ens explica alguna cosa que ha fet bé o que li ha sortit bé hem d’aprofitar per reforçar-ho (molt bé!), si és alguna cosa que els preocupa o un problema podem aprofitar per treballar la solució de problemes i així ajudar-los a fer la reflexió per tal de solucionar-ho.

En nens que encara no saben escriure, es pot fer un diari pictòric amb dibuixos i la consigna seria la mateixa, dibuixar alguna cosa que els hagi passat durant el dia i després podem demanar que ens ho expliquin.

Aprofitar l’estiu per tal de fer aquest exercici és molt bo ja que el ritme és diferent i més relaxat que durant el curs escolar.

Com ajudar als nens a adquirir hàbits d’autonomia?

Estàndard

Al llarg del seu desenvolupament els nens i les nenes han d’adquirir una sèrie d’hàbits per aconseguir la seva autonomia. Alguns exemples d’hàbits serien rentar-se les dents, fer-se el llit, recollir les joguines, ordenar l’habitació…

Però aconseguir que aquests hàbits es mantinguin i es converteixin en una rutina també necessita el seu temps i la persistència dels pares. Una manera en què podem ajudar als nens en l’adquisició d’aquests hàbits és motivant-los perquè ho continuin fent fins que això esdevingui una rutina. Una bona manera de motivar-los és mitjançant els registres. De registres n’hi ha de molts tipus i maneres. El que fa el registre és reforçar la conducta positiva i ignorar la negativa. Per exemple, si jo vull que la Carla faci el llit cada dia li puc explicar que “cada dia que es faci el llit podrà enganxar un gomet de color verd en el registre, de tal manera que si vol aconseguir un premi ho haurà de fer durant 7 dies (una setmana)”. D’aquesta manera jo estic motivant a la Carla perquè ho continui realitzant. Això si, és molt important que quan arribi al final de la setmana (diumenge) se li doni el premi que prèviament haguem pactat conjuntament amb ella.

El premi sempre ha de ser material?

No, el premi no sempre ha de ser material, és a dir, un premi no implica gastar-nos diners en comprar un regal.

Els nens petits els agrada molt compartir jocs i activitats amb els pares i això ja pot ser un premi per ells. Donar-los protagonisme en activitats que normalment ja es fan és una bona idea i un premi per ells (per exemple, “escollir la pel·lícula que mirarem el diumenge al vespre perquè ho has fet molt bé”, anar al parc, preparar una excursió amb la família, escollir una pel·lícula per mirar tots junts, escollir un joc per jugar amb els pares, fer un pastís…). També és molt important el reforç verbal (“Molt bé!, estic orgullós/a de tu!”…) per augmentar l’autosatisfacció.

Segurament amb una setamana no acabarem aconseguint que l’objectiu del registre es converteixi en un hàbit, per tant serà important seguir amb els registres però augmentant l’exigència per tal d’aconseguir un premi. Per exemple, en comptes de fer el llit 7 dies l’haurà de fer 10 dies per tal de guanyar un premi similar. Encara que per aconseguir el premi necessitarà més punts, el nen o la nena cada vegada li costarà menys esforç i així aconseguirem crear l’hàbit. Els dies i el nivell d’exigència anirà en funció de l’edat del nen o de la nena i de l’objectiu que volem aconseguir. A vegades, és aconsellable començar amb una exigència més baixa perquè els nens es motivin i mica a mica augmentar el nivell d’exigència.

Aquí us deixo un exemple de registre que es podria aplicar en l’exemple anterior en què l’objectiu era fer el llit.

Registre hàbit fer el llit

La importància de l’autoestima infantil

Estàndard

L’autoestima, és a dir el concepte i la valoració que cadescú té d’ell mateix, es forma ja des de la primera infància i es va desenvolupant al llarg de tota la vida. Per això, és important fonamentar una bona autoestima en els nens i en les nenes. Això els ajudarà a moure’s amb seguretat en els diferents reptes que els plantegi la vida.

Són quatre les àrees més importants que influeixen en l’autoestima: l’àrea social (sentir-se satisfet amb les nostres relacions socials), en l’àrea escolar (valoració d’un mateix davant el rendiment escolar com a estudiant), en l’àrea familiar (implica la valoració d’un mateix dins la família) i la imatge corporal (combinació de l’aspecte i les capacitats físiques com el desenvolupament físic, l’estatura, etc.).

Entre altres característiques, els nens amb una bona autoestima es perceben importants i competents, actuen amb seguretat, són flexibles, tenen una actitud de valoració envers els altres i els accepten tal com són, són autònoms en les seves decisions, tenen iniciativa en el contacte social, tenen una actitud empàtica, són optimistes en relació a les seves possibilitats, s’esforçen, són constants amb els seus objectius, perceben l’èxit com a resultat del seus esforços i habilitats, no com un “cop de sort” i generalment, quan s’equivoquen són capaços de reconèixer-ho.

Com podem fomentar una bona autoestima des de casa?

Com a pares, podeu ajudar als vostres fills a què desenvolupin una bona autoestima.

Alguns dels consells bàsics són els següents:

  • Doneu als nens petites responsabilitats adaptant-les a la seva edat (parar la taula, anar a comprar el pa…) que sapigueu que podran portar a terme, això fomentarà el sentiment d’autoeficàcia i fomentareu l’autonomia i el sentiment de responsabilitat.
  • Reforçeu al vostre fill sempre que s’ho mereixi. Reconeixent les fortaleses dels nens, fent-los saber allò que fan bé. Demostrant afecte i acceptació. A vegades, quan es fan les coses bé es dóna per suposat que s’havien de fer d’aquella manera i no s’hi para prou atenció, la qual cosa és un error ja que és en aquests moments quan hem de fer saber als nens que estem contents amb el que han fet.
  • Posant límits realistes i fomentant la responsabilitat, ajudareu al nen a tenir més seguretat i a ser més autònom.
  • Animeu i ajudeu als nens a posar-se objectius i establiu una relació de confiança amb ells.
  • Impliqueu als nens, en la mesura que es pugui, en decisions familiars (què fem avui?, anem al parc o al cinema?), amb això fomentareu que se sentin importants i implicats en les decisions familiars.

Recomanació de conte

Estàndard

Us vull recomanar un conte infantil d’Isabelle Carrier que parla sobre les dificultats que té un nen que es diu Lorenzo. De manera matafòrica parla de les diferències i les discapacitats, amb dibuixos divertits i clars narra les dificultats amb què es troba aquest nen, les qualitats que té, els obstacles que ha d’afrontar… i com al final, amb ajuda i estratègies pot fer el que es proposi.

Aquest conte està recomanat per la FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en Favor de las personas con Discapacidad Intelectual). Recomano que us el mireu, és divertit i molt entenedor a partir de 6 anys per tractar el tema de les diferències i les discapacitats.

El cazo de Lorenzo d’Isabelle Carrier.

La importància dels límits en la infancia

Estàndard

Perquè és important posar límits als nens?

Els límits són fonamentals per tal d’educar als nens. Posar un límit a un nen significa ensenyar-li el que pot fer o el que no pot fer, li estem ensenyant què esperem d’ell i el que no. Són les normes de comportament. Si el nen sap què esperem d’ell li donarà seguretat i com a conseqüència la seva autoestima també es veurà reforçada. Si no es posen límits clars que guiïn  al nen, aquest es mostrarà insegur perquè no sabrà què s’espera d’ell.

Però tots els extrems són dolents, un excés de prohibicions i normes en els nens fa que es desencoratgin i hi ha el risc que no n’acceptin cap, per contra, si tenim un estil educatiu massa permissiu fa que el nen en no conèixer cap límit es mostri insegur.

Consells a l’hora de posar límits:

Sempre que posem un límit hem de tenir en compte:

–          Ser coherents amb la norma que donem al nen.

–          Cal explicar-li de forma clara el que esperem d’ell i assegurar-nos que ho entengui. És millor un missatge curt i clar que un missatge molt llarg en què no quedi clara la norma que esperem que compleixi.

–          És millor donar els missatges de les normes que volem en positiu en comptes de donar missatges en negatiu. Els missatges negatius porten la paraula “no” en la frase, intenta evitar-los. Per exemple: en comptes de dir “no cridis” digues “parla més fluix”. Els nens reaccionen millor davant dels missatges positius.

–          S’ha de ser consistent, és a dir, no és bo ser permissiu un dia amb una conducta i al pròxim dia castigar-la. Això confondrà al nen perquè no sabrà a què atendre’s, li donarà inseguretat i al final no la complirà.

–          És important que els pares no discuteixin les normes davant els nens, sempre és millor parlar i arribar a un acord abans de pactar les normes. Si els pares no estan d’acord i el nen ho percep sempre intentarà sortir-se amb la seva buscant un aliat.

Reforça al nen sempre que compleixi amb la norma, ho pots fer elogiant-lo o dient-li que estas content/a perquè ho ha fet molt bé. Això l’animarà a seguir la norma i reforçarà la seva autoestima. Tingues en compte, que quan elogiem o felicitem, perquè esdevingui un reforç positiu ha de ser donat immediatament i directament al nen després de la conducta realitzada correctament, no serveix comentar-ho entre els pares encara que hi hagi el nen present sinó que se li ha de dir a ell, ha de ser expressada sincerament, no artificialment i es tracta de felicitar per esforços reals encara que sigui de petites coses que el nen o la nena ha realitzat correctament.